RECORDANT A L'AMIC SEBASTIÀ SORRIBAS

Aquest curs ens ha deixat un  molt bon amic de la nostra escola: en Sebastià Sorribas. Va ser  membre del jurat del nostre concurs literari des de la seva primera edició, és a dir, gairebé 40 anys.

Durant  aquests anys  no només va llegir i valorar els contes presentats al concurs, sinó que també molt sovint ens acompanyava el dia de lliurament dels premis del concurs.

Avui, tots els mestres i alumnes de l'escola, encara el recordem quan aquest juny ens va acompanyar el dia de lliurament de premis i ens obsequià generosament a tots explicant  un conte que havia dedicat a la seva néta.

Per continuar recordant-lo i tenir-lo sempre present, hem decidit   posar el seu nom al nostre concurs literari.

Acaba de sonar el timbre de l’escola. El rellotge del vestíbul marca dos quarts de vuit en punt. Vaig a obrir. Una figura més aviat baixa i plena omple amb la seva bonhomia tot el marc de la porta. Em saluda amb una veu calmosa. Ja ha passat un altre any. Com corre el temps. Ha estat, gairebé com sempre, el primer a arribar. Porta la cartera. Entra a poc a poc i s’asseu en una cadira de les de l’escola, massa petita pel seu embalum. No hi sent massa bé i per això hem de forçar un xic la veu. La seva mirada, la seva veu, la seva presència, els seus silencis...tot en ell transpira pau i tranquil•litat. Parlem dels nens de l’escola. Ell obre la cartera i diposita uns fulls damunt la taula. Ha fet els deures un cop més. De mica en mica la sala es va omplint. Sona el timbre i ja hi som tots. Aquest conte deu ser d’un nen perquè... Aquest altre no ha sabut com acabar la història... Aquesta criatura té molta imaginació... Llàstima que les il•lustracions siguin tan pobres... i que si això o que si allò. També, de tant en tant, ens recorda quan ell era petit, perquè també ell va ser petit, quan anava a l’escola del barri, i portava un llonguet al senyor mestre perquè els seus pares eren forners i era una manera de demostrar-li el seu agraïment...

El curs vinent en Sebastià ja no vindrà a la reunió de cada any. Et trobarem a faltar perquè amb la teva presència i amb els teus consells, tots nosaltres hem après a valorar les petites coses de cada dia, una mica com en Pitus, en Fleming, en Cigró...

Clicar per veure "Concursos de l'escola lys"